TEMA 5 LES COMUNITATS EDUCATIVES I D’APRENENTATGE
1. Les comunitats: definició, termes afins i tipus
Definició
Hi ha diferents definicions de comunitat fetes per diferents persones:
Meril i Liewenstein (1979): Communis (comú)
Foster (1997): Communicare (establiment d’una comunitat), tot i que podem comunicar-nos sense formar part de la comunitat.
Wilbur (1997) “Comuna: grup de persones que comparteixen idees, propietats, identitats, qualitats, etc. Dins d’un espai comú”. L’espai comú no té perquè ser físic.
Altres termes afins
Xarxa: Dins del concepte comunitat, es classifica el concepte de xarxa. Les seves característiques són:
- Feble estructura amb fronteres poc definides mentre que un grup està més anuat i té fronteres més clares. (Fernandez Enguita, 2008)
- Conjunt passiu, de nodes i potencials relacions; mentre que el projecte és la part que s’activa per a un objectiu específic (Boltanski i Chiapello, 1999)
Xarxa social: conjunt d’individus, vincles i relacions entre ells.
Xarxa educativa: Comunitat de docents i professionals de l’educació que comparteixen recursos, experiències i opinions.
En el moment en que es comencen a utilitzar altre tipus de tecnologies, apareixen unes noves xarxes, que són les virtuals.
Xarxes socials: Teoria dels sis graus
Sis graus de separació és la teoria que vol demostrar que qualsevol persona a la Terra pot estar connectada amb qualsevol altra del planeta a través dels seus coneguts. La teoria la va elaborar el 1930 l'escriptor hongarès Frigyes Karinthy i es basa en la idea que el nombre de coneguts creix exponencialment i que només són necessaris pocs enllaços perquè el conjunt de coneguts sigui la població mundial sencera. qualsevol persona pot estar connectat a qualsevol altra persona del planeta a través d'una cadena de coneguts que no té més de cinc intermediaris (connectant a dues persones amb només sis enllaços).
Segons aquesta teoria, cada persona coneix de mitjana, entre amics, familiars i companys de feina o escola, a unes 100 persones. Si cada un d'aquests amics o coneguts propers es relaciona amb altres 100 persones, qualsevol individu pot passar un encàrrec a 10.000 persones més només demanant a un amic que passi el missatge als seus amics.
Aquests 10.000 individus serien contactes de segon nivell, que un individu no coneix però que pot conèixer fàcilment demanant als seus amics i familiars que els presentin, i als que se sol recórrer per ocupar un lloc de treball o realitzar una compra. Quan preguntem a algú, per exemple, si coneix una secretària interessada en treballar estem tirant d'aquestes xarxes socials informals que fan funcionar la nostra societat. Aquest argument suposa que els 100 amics de cada persona no són amics comuns. A la pràctica, això significa que el nombre de contactes de segon nivell serà substancialment menor a 10.000 pel fet que és molt usual tenir amics comuns en les xarxes socials.
Si aquests 10.000 coneixen a altres 100, la xarxa ja s'ampliaria a 1.000.000 de persones connectades en un tercer nivell, a 100.000.000 en un quart nivell, a 10.000.000.000 en un cinquè nivell i a 1.000.000.000.000 en un sisè nivell. En sis passos, i amb les tecnologies disponibles, es podria enviar un missatge a qualsevol individu del planeta.
Evidentment com més passos calgui donar, més llunyana serà la connexió entre dos individus i més difícil la comunicació. Internet, però, ha eliminat algunes d'aquestes barreres creant veritables xarxes socials mundials
Què canvia dels grups i organitzacions a les xarxes?
| GRUP | XARXA |
| Estructura molt ben definida amb fronteres estrictes | Estructura feble amb fronteres poc definides |
| | Avantatge: s'adapta millor a una situació de diversitat, canvi i incertesa |
| Exigeix un alt grau d'homogeneïtat en els punts | Es conforma amb la seva compatibilitat |
| Defineix un trajecte més o menys llarg en termes de relació mitjans-finalitats, al que els membres s'adhereixen en tot | Pot agrupar a persones o organitzacions que comparteixen els mitjans però no les finalitats, les finalitats però no els mitjans, part de les finalitats o part dels mitjans |
| La unitat del grup és estratègica, a llarg termini i tendeix a cobrir tota l'activitat en relació amb unes finalitats | La unitat de la xarxa és ocasional i instrumental |
| Té una forma estatutàriament definida de prendre decisions col·lectives, amb conseqüències vinculants per a tots els membres | Prenen les decisions de diverses maneres i cada participant pot vincular-se o no a elles, sense que això impliqui a altres efectes un canvi de posició a la xarxa, precisament perquè la relació amb aquesta no es planteja en termes de pertinença sinó de col·laboració. |
| Són més eficaços per conservar recursos | Són més eficaços per obtenir recursos |
| Com a organitzacions estables, sobreviuen fàcilment a les anades i vingudes dels seus membres, i d'aquí la seva capacitat conservadora. Ajuden així a mantenir un llegat professional de caràcter lògic i ètic. | Amb la seva estructura variable, els seus límits permeables i la seva falta de prejudicis a l'hora d'estendre's o retreure's, tenen molta major capacitat per aconseguir i incorporar recursos amb els quals inicialment no explicaven |
| Des del punt de vista de l'individu, proporciona més suport i protecció, més seguretat. | Ofereixen més oportunitats, més opcions i més llibertat. |
| Part de l'estabilitat dels grups és l'estabilitat de les seves jerarquies. L'autoritat dels grups és estatutària i adscriptiva. | L’autoritat és purament funcional, vinculada a l'assoliment. |
| DIFERÈNCIA ESSENCIAL: | |
| Es suposa l'homogeneïtat entre els membres, i cal afirmar, si escau, la individualitat | Es parteix de la individualitat i cal construir, a cada moment, la cooperació. |
Avantatges de les xarxes
- La seva capacitat adaptativa
- La seva capacitat de mobilitzar coneixement sense tenir-lo catalogat. NODES: El que més s’assembla a un node a la vida real és una rotonda, capaç de canalitzar el trànsit sense tenir-ho catalogat.
- Les organitzacions jeràrquiques necessiten coneixement explícit que pugui ser codificat i traslladat amb facilitat a contextos comparables. Les xarxes, pel contrari, mobilitzen coneixement tàcit.
- Avancen pas a pas en un procés continu d’assaig i error, avaluació informal i acumulació de coneixement i experiència incrementals.
Formes de coneixement en una organització
Apareixen 2 conceptes:
- Coneixement explícit. És el que es pot transmetre oralment o a través de documents, manuals i informes metodològics. És un coneixement aparentment fàcil d’estructurar i de transmetre. Ex: la majoria de coneixements de les institucions.
- Coneixement tàcit. És el que es troba a la base del coneixement col·lectiu però que no es manifesta. És difícil d’estructurar i d’expressar-se. Ex. Ensenyar a muntar en bicicleta, ensenyar a patinar.
Fases de gestió del coneixement en les organitzacions
.
1. Socialització: Partim de la base de què tothom té un coneixement tàcit. En el moment en que aquest es comparteix es transforma en coneixement tàcit col·lectiu i passem a la fase 2 mitjançant la socialització.
2. Externalització: El coneixement tàcit col·lectiu es transforma en coneixement explícit.
3. Combinació: Quan això ho compartim, arribaríem a tenir un coneixement explícit col·lectiu. És a dir, quan hi ha un intercanvi de coneixement explícit mitjançant documents, correus electrònics, informes, etc.
4. Interiorització o aprenentatge: Finalment arribarem a la interiorització d’aquest tipus de coneixement. El coneixement explícit col·lectiu es transforma en coneixement tàcit individual.
Tipus de comunitats
.
Aquesta gràfica expressa quin tipus de coneixement explícit i tàcit té cada comunitat.
Les Comunitats Virtuals (CV) o cibergrups
Congregació de cibernautes que integren una comunitat que aparenta ser real al simular els efectes de les congregacions socials humanes reals o tradicionals, però sense tenir totes les característiques d’aquestes.
Es divideixen en 2 grans categories:
- Les que existeixen en el món físic i les seves activitats a través de mitjans electrònics són només una extensió de la seva relació “cara a cara”. Ex: teletreball o membres d’una comunitat que es comunica eventualment per ordinador)
- Aquelles en les que el funcionament es limita solament al ciberespai.
Un grup té una sèrie de característiques: conjunt de persones, reunides per un interès comú, que segueixen certes regles, que mantenen la seva relació en el temps..
Un cibergrup compleix les característiques prèvies però manté exclusivament una comunicació mediada per ordinador.
Les xarxes representen un canvi qualitatiu respecte de les organitzacions (més adaptades a la racionalitat mitjans-finalitats en una societat global i informacional) i a la vegada, troben en elles resistències.
2. Les comunitats educatives com a comunitats socials
L’educació és una responsabilitat de tota la societat i, per tant, requereix d’un compromís compartit entre aquesta societat i la comunitat de la que forma part el sistema educatiu.
Es fa necessari un canvi profund per satisfer les necessitats educatives de la població i fer front als desafiaments del nou escenari social, polític, econòmic i cultural marcat per la globalització, les NTIC i el canvi a una economia basada en el coneixement.
Està formada pel conjunt de mestres/educadors, alumnes/usuaris, pares/tutors i agents externs/membres d’una institució educativa; que comparteixen uns mateixos objectius i es comprometen de forma més o menys participativa en el seu assoliment.
· Com a sinèrgia
o Emfasitza la dinàmica existent entre totes les persones que conformen aquesta agrupació humana.
o Els assoliments aconseguits gràcies a la participació dels diferents membres són superiors als quals s’aconseguirien mitjançant la simple suma d’accions individuals.
· Com a organització
o En el nucli de la comunitat educativa ha de trobar-se una inequívoca tendència a l’organització, encara que aquesta no ha de ser tan rígida i burocràtica que asfixiï l’espontaneïtat.
· La comunitat educativa i l’ètica
o L’educació és, per la seva pròpia naturalesa, ètica, doncs s’encamina a formar i enfortir la capacitat de pensar, sentir i obrar d’acord a la dignitat humana.
Tipus de comunitats educatives
3. El centre educatiu com a comunitat formativa
Són organitzacions formals en tant que resultat de propostes delimitades respecte els objectius a assolir, estructures de funcionament, normes d’execució, etc.
Els preceptes que acaten els seus membres no han sorgit espontàniament, sinó que han estat dissenyats de manera conscient i anticipada per preveure i guiar les interaccions i activitats a realitzar.
Tot i així, sorgeixen una sèrie de relacions informals, que encara que no queden vinculades directament amb el treball, incideixen en els resultats. Són processos informals que neixen de la incapacitat de les pròpies organitzacions per satisfer demandes individuals.
El centre educatiu
§ Lloc d’aprenentatge i diàleg en pro del desenvolupament humà.
§ Unitat de convivència en la qual la individualitat queda transcendida per la participació i la comunicació
§ Integrada per un conjunt de persones interessades corresponsablement en la formació, posseeix un valor pedagògic fonamental
§ Els diferents estaments, tot i que tinguin funcions diferencials dintre de la institució, es comuniquen i cooperen per a possibilitar el perfeccionament humà del procés educatiu.
§ És el conjunt de persones que influeixen i són afectades per un entorn educatiu.
§ Tenen com a missió l’educació dels alumnes (adults, joves, infants)
§ No n’hi ha prou amb l’actuació dels docents per complir la missió del centre, cal la col·laboració de la comunitat educativa. Tota la comunitat educativa està implicada en el procés educatiu dels alumnes.
§ Es caracteritza per estar obert al canvi, ja que es troba en constant desenvolupament.
§ Busca no sols impartir coneixements, sinó l’educació integral, entesa com un procés interactiu d’aprenentatge.
§ S’encarrega de promoure activitats que portin a la millora de la qualitat de l’educació i treballar cap al benestar dels estudiants.
La participació de les famílies: individual i col·lectiva
- Participació en el funcionament i gestió del centre
- Formació de les famílies
- Compromís educatiu
4. Les comunitats d’aprenentatge: una experiència formativa
Agrupació de persones que s’organitza per construir i involucrar-se en un projecte educatiu i cultural propi, que aprèn a través del treball cooperatiu i solidari, és a dir, a través d’un model de formació obert, participatiu i flexible.
Grup de persones que aprèn conjuntament, utilitzant eines comuns en un mateix entorn.
Centre educatiu com a comunitat professional d’aprenentatge
“Organització que aprèn”: Generar des de l’escola noves propostes per transformar la manera de portar a terme l’ensenyament i funcionar dels propis centres i unitats organitzatives bàsiques.
“Reculturitzar l’escola”: Incrementar el seu capital social mitjançant l’establiment de xarxes amb altres centres, famílies i municipis.
- Valors i visió compartits
- Responsabilitat col·lectiva
- Focalitzada en l’aprenentatge dels estudiants
- Col·laboració i desprivació de la pràctica
- Aprenentatge professional a nivell individual i de grup
- Obertura, xarxes i aliances
- Comunitat inclusiva, confiança mútua i suport
Les Comunitats d’Aprenentatge: condicions mínimes (García, 2005)
· Situar a les persones en el centre de l’aprenentatge
· Permetre un accés a tots en igualtat de condicions
· Realitzar treball cooperatiu en grup
· Facilitar la participació oberta i les estructures horitzontals de funcionament
· Avançar en es innovacions tècniques necessàries i facilitar eines que afavoreixin entorns moderns i flexibles
· Promoure canvis institucionals que afavoreixin el seu desenvolupament
· Buscar models efectius pel seu funcionament
De la comunitat escolar a la comunitat d’aprenentatge (Torres, 2001)
Comunitats d’aprenentatge: principis pedagògics (Flecha i Puigvert, 2001)
§ Crear una organització i ambient d’aprenentatge alternatiu a l’organització escolar tradicional
§ Centre educatiu es converteix en el centre d’aprenentatge de tota la comunitat, més enllà de les seves tasques
§ L’ensenyament es planifica establint-se unes fites clares, expressades i compartides per la comunitat
§ Foment d’altres expectatives
§ Desenvolupament de l’autoestima, es recolza el treball rigorós
§ Participació de forma igualitària de totes les persones de la comunitat
§ Lideratge escolar compartit, es deleguen responsabilitats
§ Educació entre iguals, ja que s’incideix en la igualtat de drets de tots i totes per accedir al conjunt de processos formatius.
Comunitats d’aprenentatge: antecedents
A Catalunya: grup CREA
No hay comentarios:
Publicar un comentario