En aquest article es planteja quin va ser inicialment l’origen y organització de “ciutats educadores” i de l’AICE i de quals son les necessitats que està en base d’una iniciativa municipal, que tracta d’utilitzar tots els recursos del que disposa una ciutat per solucionar problemes de coneixement, de cultura, valors i participació de la seva ciutadania. Aquest projecte neix al ajuntament de Barcelona als anys 1990. Els ajuntaments son els nivells administratius més propers a les persones, a les seves demandes, urgències i peticions. Malgrat això cal dir que avui dia els ajuntaments tenen poques competències educatives, però existeix un ampli marge de necessitats que el sistema educatiu clàssic no cobreix.
L’idea de Ciudad educadora ha sigut interpretada de diverses maneres per les ciutats, i en alguns casos s’ha entens que suposava una acceptació de les demandes de la població que l’ajuntament devia satisfer aportant nous recursos.
El concepte de Ciudad educadora permet donar una importància primordial a les noves necessitats de la societat actual però sense oblidar les qüestions relatives al sistema educatius. La Ciudad educadora tracte d’atendre tot això a través de medis dels quals una ciutat disposa. És important destacar que cada ciutat conte un gran numero de respostes a les necessitats de coneixement i participació que es plantegen.
Alguns projectes concrets són:
- -L’aprenentatge de la responsabilitat per les noves generacions.
- -La lluita contra el fracàs escolar.
- -La construcció de canvis escolars.
No hay comentarios:
Publicar un comentario