TEMA 3: Autonomia institucional i les implicacions a nivell institucional
El centre educatiu com a subsistema del Sistema Educatiu i Social
· Entorn mediat: Entorn sociopolític. Actua sobre l’entorn immediat.
· Entorn immediat: El contacte diari. Aquest entorn també actua sobre l’entorn mediat.
L’administració educativa estableix una relació amb els centres educatius que variarà en funció del país on es troba i en funció de la seva titularitat.
· Institució autònoma: Es capaç d’organitzar-se, pot prendre una sèrie de decisions i executar actuacions relacionades amb la vida institucional
Ex: Una universitat, ja que pot prendre decisions autònomes.
· Institució dependent: Organització sense capacitat per decidir i executar actuacions relacionades amb la vida institucional, el que fa el centre depèn de les variables externes.
Ex: La escola
Autonomia institucional ( + o -)
Autonomia personal (+ o -)
+ Autonomia institucional i + Autonomia personal: Autonomia Total (Ex: escola que treballa sense llibres de text)
+ Autonomia institucional i – Autonomia personal: Autonomia institucional Direcció participativa
- Autonomia institucional i + Autonomia personal: Poc control pel que fa a l’acompliment de les normes.
- Autonomia institucional i – Autonomia personal: Burocratització i control
Alguns tòpics i clarificar
· Centralització
Totes les normes venen totalment marcades. Totes les decisions venen des de un servei central.
Ex: normes de circulació, de velocitat.
· Desconcentració
Les pautes es marquen des de un govern central.
· Descentralització
Comença a ser una mica més autònom. Es donen unes capacitats de preses de decisions que no venen marcades per servei central. Per tal està tot descentralitzat.
Des de l’any 75 Espanya es va dividir per autonomies, però no són autònomes, per tant serien una desconcentració i en el millor dels casos estarien descentralitzats.
L’autonomia presenta avantatges i inconvenients:
Avantatges: Dins del departament d’ensenyament en la única cosa que hem tingut autonomia és en la lingüística que fins ara s’ha pogut fer.
- Reforça el sistema democràtic
- Descongestiona el poder central.
- Facilita la gestió d’assumptes al entregar-los a altres òrgans que els poden conèixer millor.
- Els recursos són emprats més eficaçment perquè es coneixen bé les necessitats locals.
- Reconeix la diversitat cultural.
- Possibilita la gestió del conflicte social.
Inconvenients:
- Dificultats per impulsar canvis estructurals profunds, quan la innovació queda reduïda a contextos locals.
- Pot exagerar el sentiment particularista en detriment de la consciència nacional. (per això s'explica la necessitat d'uns mínims d'uniformitat)
- Pot estar condicionada per l’entorn i les influències dels grups de pressió.
Decret d’autonomia dels centres educatius
Hi ha una gradació de l’autonomia. L’autonomia té una gradació i els centres catalans no tots tenen un pla d’autonomia, però no per això significa que tothom pugui fer el que vulgui.
Tenir un pla d’autonomia no vol dir que es pugui fer tot el que vulgui, sinó que les coses que te l’autonomia és que al ser molt proper el cotext i l’àmbit immediat del centre, el claustre i l’equip directiu pot tenir una percepció més propera i per tant prendre decisions més properes i positives per l’àmbit i el context al qual es dirigeix.
L’objectiu es donar un millor servei, i preparar de la millor manera possible per a ser ciutadans.
Els centres que tenen plans d’autonomia està demostrat que s’assoleixen millor els objectius, i es treballa millor.
La LEC parla d’autonomia en el capítol 7, i s’ha desenvolupat en el Decret d’autonomia:
- Fixa uns objectius
- Defineix unes estratègies
- Organitza el centre
- Determinar els recursos necessaris,
- Definir els procediments per aplicar el projecte educatiu
Un pla d’autonomia és:
Acord “extra” entre el centre escolar i l’administració (serveis territorials), El Director signa aquest acord. I es fa un acte institucional.
El pla d’autonomia consta de:
Diapositiva:
1.planificació estratègica
1.1 plantejament institucional
1.2 diagnosi: AGD i DAFO
1.3 Mapa estratègic
1. 4 Desplegament d’activtats
1.5 sitema d’informació, indicadors
2. marges d’autonomia i de singularització
3. Recursos addicionals
4. sistema d’informació a la comunicat
5. Rendició de comptes
1. Una planificació estratègica
Un centre que te un pla d’autonomia pot demanar un docent per cobrir una plaça, si creu que es positiva pel centre. Però només si te un pla d’autonomia. Si tu tens les oposicions i en un centre escolar li interessa molt aquella persona, tu la pots demanar com a directora del centre sempre que tinguis una plaça buida. Això només ho poden fer els centres que tenen pla d’autonomia.
Un pla estratègic respon a:
- Qui i com som? On som?
- On volem arribar?
- Com podem aconseguir-ho?
- Què necessitem?
Ø QUI I COM SOM?
Diapositiva
Hem de saber la missió: Es a dir, per quina raó està aquell servei “funcionant”
Qui som?
A que ens dediquem?
En que ens diferenciem?
Per a qui fem el que fem?
Com ho fem?
Hem de saber la visió: Cap a on volem anar, per tal de saber com treballar.
Que i com voler ser d’aquí a X anys?
A què ens dedicarem?
En que ens diferenciarem?
Per què i per qui treballarem?
Com ho farem?
Hem de tenir uns valors: Per guiar-nos a l’hora de prendre decisions
Ser solidaris
Volem que els alumnes estimin la cultura catalana
Que siguin solidaris amb els seus companys
Ø ON SOM? Avaluació AGD I DAFO
On som ara? Com estem? Quin nivell tenim en el currículum.
Avaluació Global Diagnòstic (AGD) Conté les valoracions i judicis sobre els continguts avaluats (context, resultats, processos d’aula i de centre, recursos) referits a:
§ punts forts / febles
§ propostes de millora
És una valoració que fa la inspecció, agafa una mostra de tot el professorat, els pares, els alumnes, etc. i després de processa totes les dades dona uns resultats en els que es diu que està bé i que s’ha de millorar.
DAFO. Aquest últim és amb el que podem treballar més, sobretot en les debilitats ja que acostumen a ser interiors, ens afecten a nosaltres directament. (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats)
Diapositiva
Ø ON VOLEM ARRIBAR ? Objectius i estratègies
Cada objectiu te unes estratègies, i aquestes unes activitats, i s’ha de saber de quina manera es desenvoluparan en els anys, perquè no es pot assolir tot en un únic any.
Les activitats per assolir les estratègies, per assolir els objectius proposats, es veuran reflectides en el pla anual del centre.
Objectius: Millora de resultats educatius i millora de la cohesió social.
Les Estratègies es defineixen com a àmbits importants de treball : millora del tracte de la diversitat d’alumnes.
Millorar la cohesió social, augment de la participació de les famílies a l’escola. Potenciar l’anglès o la musica al llarg d’aquests 4 anys.
És molt important la planificació i la formació del que volem fer durant aquests 4 anys. En aquest centre en concret es van poder fer 150 hores de formació.
El factor comú de gairebé tots els centres és la columna de les TIC (canons, pissarres digitals, etc.).
Tallers pels pares perquè estiguin més implicats amb el centre.
COM PODEM ARRIBAR?
O: objectius
E: estratègies. Activitats (col·locades en el pla anual).
A: any. Com ho desenvolupem al llarg dels 4 anys, ja que no ho podrem fer tot de cop.
Ø COM ANEM? Avaluació
Sistema d’informació i d’indicadors: hem d’avaluar allò que estem fent, sempre estem avaluant de manera intuïtiva. El quadre d’informació és molt important perquè ens ajudarà el que em fet cada any. El sistema d’informació hauria d’incloure dades que ens donin resposta a qüestions com:
o On som?
o On anem?
o Avancem?
o Estem fent el que vam dir?
o Incideix sobre els nostres objectius?
Planifiquem com fem el plantejament de l’activitat, és important que cada un es faci responsable d’una sola activitat. (fitxes de les transparències 18 i 19).
Les dades han de ser objectives, és important quantificar la nostra acció per la roda de la millora continua: avaluar, planificar i realitzar.
Concepte de equitat: fa el repartiment segons les necessitats de cada un.
Adaptació de la norma jurídica a les particularitats de cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals d'acord amb l'esquema general de les normes jurídiques.
Rendició de comptes. (Anar a les autoritats a dir: durant aquest any ens ha proposat això, hem fet això, i ara volem fer això) Els diners públics son de tots i no es poden malgastar, per tant la feina s’ha de fer com tu pretenies fer-ho i assolint els objectius.
Es fa mitjançant una memòria en la qual es troben els resultats de les activitats, I es fa una proposta de que es vol fer l’any vinent. S’explica al claustre i al consell escolar, i al director o directora del sistema territorial.
Dades que aconseguim de les activitats de les estratègies i dels objectius que volem aconseguir han de ser :
· Objectives
ens permetran molta transparència
· Facilitar la participació
· Retre comptes
· Prendre decisions amb menys incertes.
La roda de la millora continua:
Planifiquem el que volem fer, realitzem les coses i posem en practica allò que hem planificat, i desprès avaluem, i quan avaluem, valorarem si ho estem fent bé o no tan bé com ho havíem planificat.
Si nosaltres volem millorar coses, cada anys aplicant aquesta roda, podrem anar pujar en una pendent ascendent de millora.
Indicadors de coordinació i informació
- Hem de buscar indicadors per avaluar les activitats, ens permet saber si les activitats que hem planificat i realitzat son les correctes.
- I els indicadors de resultats: Ens permet observar els percentatges per tal de veure si els objectius s’han assolit o no.
Les activitats i els resultats han d’estar molt lligats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario