1. El centre i el context mediat
Qui va començar a explicar la teoria de sistema ni era ni sociòleg, pedagog ni empresari, era un biòleg.
Sistema: és un conjunt d’elements diversos que estan interrelacionats, que interactuen i són independents. (Organismes).Per tant, cadascun d’ells són autònoms, però interactuen amb els altres elements. Ex: Sistema respiratori. Dins del nostre cos també parlem de sistemes, el muscular, el respiratori que són una sèrie d’elements que estan interrelacionats i que actuen d’una forma independent però sempre interactuen amb els altres. Aquests elements que formen un tot dins el sistema tenen unes característiques pròpies que sorgeixen de la seva integració. A més adquireixen un sentit ja que per ells sol nos tenen una direcció.
o Aquests elements que formen aquest sistema formen un tot. Aquest tot té unes característiques pròpies que sorgeixen de la seva integració i adquireixen sentit només en relació amb el tot del qual parlem. Adquireixen sentit quan parlem de que aquests elements estan integrats al sistema. El fet d’integrar-se en aquest sistema, li dona unes característiques pròpies.
o Tenen una estructura determinada que normalment és bastant estable i en el moment en què estudies el sistema pots preveure què és el que passarà quan interactuïs amb el sistema. És a dir, és predictible. Quan nosaltres en un sistema que està estable introduíem un element podem preveure el que passarà perquè d’alguna manera el que fa es desestabilitzar aquest sistema.
o L’estructura li confereix les característiques o propietats pròpies d’aquest sistema. És a dir, l’estructura és una propietat del sistema referida a les relacions de les parts que el formen.
Teoria General de Sistemes
Ludwick Bertalanfly va establir la teoria de sistemes.
Va dir que els sistemes existeixen dins d’altres sistemes. Ex. El sistema muscular existeix dintre del sistema nerviós. Per tant sinó existís el sistema nerviós amb el qual es relaciona el sistema muscular, no existiria aquest últim com a tal. Els sistemes són el conjunt d’elements que interactuen, no hi ha cap que sigui totalment autònom.
Els sistemes tenen unes funcions que també dependran de la seva estructura. Ex. El sistema nerviós depèn de les cèl·lules que el formen.
Els sistemes es poden classificar entre oberts i tancats, però dins de la teoria general dels sistemes existeix una altra classificació: els hermètics
- Obert sempre que intervenen éssers humans o elements socials. Hi ha una íntima relació entre aquest sistema i el context (l’exterior). Ex: l’escola. Hi ha una interrelació amb l’exterior que interactuï amb l’ambient d’una forma bidireccional.
- Un sistema és tancat quan no hi ha un intercanvi amb el context explicat de forma física. Ex. Un sistema de formació d’aprendre anglès amb CD, Un centre de justícia juvenil on hi ha una interacció mínima. Són hermètics. Ex. Una olla a pressió que no interacciona amb l’exterior d’ella mateixa. És a dir, no hi ha interacció en les dues direccions.
OBERT interrelació, TANCAT: intercanvi d’energia però no de matèria, i l’hermètic no hi hauria cap tipus d’intercanvi.
Dintre del sistema educatiu, l’hermetisme total no existeix. Per tant, dins del nivell educatiu sempre hi ha una relació, el sistema relaciona el context i al contrari.
Per tant, dins del món educatiu sempre hi ha una interacció entre el sistema i el context, de manera que el context modifica el sistema, i el sistema condiciona el context.
Elements que condicionen el context
El sistema modifica el context i el context condiciona directament el sistema. Dins del context es diferencia el context mediat i l’immediat.
.
Context mediat: codicionen el sistema educatiu
- Context polític: condiciona el sistema educatiu
- Context cultural
- Context Social
- Context Educatiu
- Context Laboral. No és el mateix un tipus d’escola en la qual tots treballen al camp, que una en la que tots treballen en industries. El tipus d’horari pot condicionar, com per exemple quan a Andalusia molts dels pares treballaven al camp i els nens feien jornada intensiva a l’escola.
- Context Econòmic
- Altres
Context immediat
- Aula. És el context més immediat i condiciona molt. Condicionen característiques com la calefacció, l’espai, el wifi, etc.
- CRP (Centre de Recursos Pedagògics). Espai de suport a la docència.
- Escola
- Llar
- Institut
- Altres
Sistema Educatiu i Sistema Escolar
Margaret Archer va diferenciar entre el sistema educatiu i el sistema escolar.
Defineix el sistema educatiu com el conjunt d’institucions diferenciades bàsicament d’educació formal que d’alguna forma condiciona les institucions educatives. També hi ha unes relacions múltiples entre tots els element que el composen. Dins d’aquest sistema hi ha un control que pot ser municipal, autonòmic, i estatal.
Defineix el sistema escolar a un nivell més baix com la xarxa d’organismes, activitats, actors i relacions, que conformen la comunitat educativa. Tenen unes funcions socials i vinculacions complexes amb la societat. És a dir, com que té un nivell mes baix, és un subsistema de la societat. Hi ha una sèrie de funcions socials i te unes vinculacions molt complexes amb la societat. De fet és un subsistema de la societat en el qual hi ha una sèrie d’influències molt directes. No és 100% autònom però tampoc 100% dependent, mai podrà ser totalment autònom o dependent.
Característiques del sistema escolar
El sistema escolar no és una empresa i té unes característiques pròpies
- UNIFICACIÓ. establiments,organismes i activitats encarregats educació país. A totes les escoles hi ha una unificació marcada des del govern central, que fa que hi hagin uns cicles infantil, primària.. dintre dels quals hi ha subcicles (inicial, intermig, superior). Es marca una estructura que serveix per tothom, cap escola es pot desmarcar.
- SISTEMATISME. Articulació de la seqüència, dels diferents nivells escolars. Hi ha a l’hora de fer una organització.
- DIFERENCIACIÓ. És la única organització que té l’objectiu d’integrar el nen dins de la societat. És perfectament diferenciable de la resta de l’estructura social.
- ESPECIALITZACIÓ. Canvis interns que responen a les demandes que reben atenció diferenciada.
Els centres educatius com a sistema
És un sistema sociotècnic inclòs dins de la societat en la que es fa una interacció i influència mútua. Modificarem la societat immediata directament i aquesta alhora modificarà el nostre centre.
És un sistema social obert, donat que hi ha aquesta interacció. Està integrat per individus i per grups de treball.
Aquest sistema respon a una estructura determinada ubicada dins d’un context on es desenvolupen una sèrie d’activitats. Aquestes activitats creen una sèrie de relacions internes, sempre mediades per un conjunt de valors que seran comuns al sistema sociotecnic, aplicant uns recursos amb la finalitat d’assolir una sèrie d’objectius dins del sistema, on acaba provocant funcions, òrgans mediats i responsabilitats dins del sistema. Apliquem una sèrie de recursos per tal d’aconseguir una sèrie d’objectius.
Canvis que repercuteixen en l’educació
Hi ha tota una sèrie d’elements o canvis totalment externs que poden influir directament en l’educació. L’educació té l’objectiu d’equilibrar-ho.
- Destrucció de la naturalesa
- Desigualtat estructural
- Trencament del dret internacional
- Domini de grans multinacionals i transnacionals
- “Més mercat i menys estat”
- Drama de la immigració i el creixement de la població
- Panorama laboral
- Mitjans de comunicació de masses i expansió de les tecnologies
Aportacions de l’entorn al Centre Educatiu (CE)
L’entorn al centre educatiu aporta uns alumnes i li encarrega la formació i educació d’aquests. Dins de l’escola es fa una proposta i s’exigeix que en acabar l’escolaritat els alumnes hagin assolit uns coneixements. Per fer això es dicten uns objectius que s’han d’assolir. Tot i que el més important d’aquest ensenyament aprenentatge són més les competències que no pas els objectius o continguts.
L’acció educativa s’ha d’englobar dins d’un marc jurídic d’obligat compliment i dota al Centre Educatiu de recursos humans i materials.
L’objectiu d’aquesta educació és anar cap a la igualtat i la cohesió social. Però mes aviat en aquest moments parlem de la equitat, no a tothom igual si no que depenen de les seves circumstancies.
En aquest moment, afecta la destrucció de la naturalesa, ja que moltes escoles basen molts dels seus projectes en aquest problema. La desigualtat estructural, el domini de les grans multinacionals, drama de la immigració i el creixement de la població, panorama laboral, mitjans de comunicació de masses i expansió de les tecnologies.
La normativa
Pilar del sistema educatiu:
• Participació de la comunitat educativa en la programació de l’ensenyament i la gestió dels centres educatius.
• Autonomia Organitzativa
Bàsicament hi ha dues lleis:
- LOE (2006): col·laboració entre família i escola; major participació i responsabilitat d’alumnes i famílies.
- LEC (2009): proximitat; administració local – administració educativa; unitats de planificació; zones educatives; activitats extraescolars; carta de compromís (entorn de convivència i respecte).
2. L’obertura del centre a l’entorn
De quina forma es relaciona el centre amb l’entorn: els centres educatius són institucions que tenen dues visions principals: són les promotores de la consciència social i desenvolupadores de valors democràtics.
Aquests centres educatius tenen una relació amb l’entorn, am uns objectius o finalitats.
Els destinataris són la ciutadania i agafa vàries dimensions:
- D. social: establir drets i deures socials i aconseguir l’esperit de comunitat dintre del centre
- D. paritària: en cap moment s’ha de consentir la discriminació o exclusió per raó de gènere
- D. Ambiental: en relació al medi ambient, el respecte de l’ecosistema
- D. Intercultural: treballar en relació al tema de la tolerància, la pau, el diàleg, la identitat i el respecte a la diversitat.
- D. Democràtica. Llança un repte als educadors de com educar. A tenir en compte la dignitat, els drets humans, les llibertats fonamentals, la cultura de la pau, etc. Ara amb el tema de els xarxes socials es torna a llançar un repte de cara als educadors de com educar dins de tot això.
Compromisos
El centre educatiu s’ha de comprometre amb:
· El respecte i el foment de valors col·lectius: col·laboració, cultura del diàleg, solidaritat, etc. Vinculat a:
o Drets col·lectius. Autodeterminació, respecte a la cultura pròpia
o Drets individuals ( intimitat, llibertat,… )
· La formació de la ciutadania
o Obert a tot l’alumnat.
o Integrant la diversitat sociocultural.
o Integrant les diferències individuals.
o Socialització integradora.
· Promoure un projecte cultural comunitari
o Contemplant l’entorn.
o Impulsant propostes de coordinació amb els serveis de la comunitat.
o Emprant els recursos educatius de l’entorn. (Obertura)
o Altres
El municipi: entorn proper que aplega als centres educatius
Dins d’aquest entorn, les entitats que han començat a establir relacions més formals amb l’escola són els municipis a través dels ajuntaments.
En alguns municipis únicament hi ha una escola, en el Vallès on hi ha més escoles, és a Sabadell. Normalment hi ha centres de recursos que es van crear per donar suport o suport pedagògic als centres, en el Vallès tenim 8 centres.
Dins del centre educatiu, l’òrgan col·legiat que pren les decisions és el Consell Escolar.
- A nivell d’ajuntament hi ha un altre consell escolar, el municipal.
- A nivell de tot el territori hi ha un consell escolar comarcal o territorial.
- A nivell de Catalunya estaria el consell escolar de Catalunya.
El municipi és l’entorn proper que aplega a tots els centres educatius. En totes les zones hi ha un element de referència que són els centres de recursos (CRP), creats per donar suport pedagògic als centres.
o Agent educatiu
o Font d’aprenentatge
o Convivència
o Nivell de participació
o Espai de gestió
o Proximitat
o Col·laboració
Els municipis educatius s’encarreguen de:
§ L’estructura pedagògica s’encarrega dels centres educatius d’infantil i primària (secundària no), també de la seva neteja.
§ Xarxa d’equipaments, recursos, mitjans i institucions ciutadanes que generen educació. Ex. Serveis de neteja. Hi ha una sèrie de xarxa d’equipaments, recursos, mitjans i institucions ciutadanes que generen educació.
§ Trobem un conjunt d’esdeveniments educatius (ocasionals però planificats)
§ Espais, trobades, experiències i vivències educatives (no planificades pedagògicament)
Tots els municipis tenen un projecte educatiu de ciutat: document el qual s’ha elaborat amb la participació d’alumnes, pares, partit polítics, sindicats...
Dins d’aquests projectes de ciutats educadores també trobem la ciutat dels infants, el mapa educatiu del municipi.
Projectes de ciutats educadores:
- Projectes Educatius de Ciutat
- Ciutat dels infants
- Mapa Educatiu del Municipi
- Altres
Possibilitats de col·laboració entre centres i ajuntaments
Fomentar el coneixement recíproc, buscar espais de trobada.
§ Garantir el dret de la societat civil a una educació de qualitat.
§ Reforçar el sentiment de pertinença i identitat de la ciutadania.
§ Col·laborar en campanyes, plans, programes i projectes de conscienciació.
§ Obrir les portes a la comunitat, trencant els murs.
§ Compromís amb iniciatives socials, populars i culturals.
§ Sensibilització vers les problemàtiques educatives.
§ Reforçar la tasca dels centres i proporcionar recursos.
§ Promoure col·laboracions interinstitucionals.
§ Coordinar els esforços educatius que genera el municipi.
La col·laboració és una estratègia per al desenvolupament col·lectiu i professional.
Col·laboracions fonamentades en:
ü Llibertat d’acció.
ü Respecte a les decisions de cada institució.
ü Igualtat de tracte.
ü Lleialtat i compromís en els termes de la col·laboració.
ü Participació en polítiques conjuntes.
ü Processos i resultats.
ü Respecte a la diferència.
ü Complementarietat.
Col·laboració entre institucions educatives: graus.
3. La implicació i participació del centre en l’entorn
Raons:
- Una necessitat d’extensió, definició i aprofundiment dels principis i les accions de democratització a tots els àmbits de la vida col·lectiva.
- Un sentit de responsabilitat i col·laboració, donat que la participació comporta un compromís i identificació major amb les metes educatives.
- Un suport a la creativitat i l’esperit crític personal com a font de vitalitat per al mateix sistema educatiu, permetent un reconciliació entre individus amb estructures cada cop més racionalitzades de la vida social.
- Un control de l’ús adequat dels recursos educatius, sobretot d’aquells que es financen amb fons públics.
- Una contribució a l’aprenentatge democràtic i l’adquisició d’un sentit de comunitat.
Fins:
§ Control: per garantir la presa de decisions i poder exigir resultats en l’avaluació.
§ Motivació: per tal d’assegurar la identificació i implicació en la consecució dels fins, augmentant la satisfacció i la moral.
§ Qualitat: per millorar la qualitat de les decisions, proporcionant informació vital sobre els processos.
§ Formació: per desenvolupar destreses i valors administratius.
§ Innovació: per afavorir la incorporació de canvis i el desenvolupament de nous programes que millorin l’adaptació als nous problemes.
§ Eficiència: per prendre decisions amb un cost baix, reduir els conflictes, etc.
§ Formes:
Ø Avaluant actuacions i activitats
Ø Actuant en institucions
Ø Prenent decisions
Ø Assumint la representació d’algun sector
Els consells d’educació municipals
Precisen procurar suficient informació i transparència; consultar prèviament; negociar posicionaments; considerar i analitzar totes les propostes; no originar blocs; avaluar resultats; concretar acords i posar-los en pràctica; donar prioritat als interessos col·lectius; etc
Així doncs, s’ha de detectar necessitats, analitzar situacions i proposar actuacions; amb la finalitat de:
o participació informativa;
o participació en l’estudi i debat de diverses problemàtiques vinculades a l’àmbit educatiu;
o informació de la gestió de la municipalitat;
o coneixement de la situació escolar de la ciutat i l’estudi de possibles solucions;
o programació d’activitats educatives i culturals adreçades als infants i joves;
o programació d’activitats adreçades a l’alumnat, professorat i famílies encaminades a la millora educativa.
El centre en l’entorn
- Aprofitar les possibilitats del municipi.
- Treball col·laboratiu i implicació àmplia.
- Cap a l’obertura de les estructures i dels centres.
- Intervenir des de la proximitat.
Estratègies diverses de treball en xarxa:
o Organització d’activitats obertes al territori.
o Participació a xarxes locals formals.
o Participació en l’organització de festes i actes del territori.
o Intervenció i en la planificació i l’avaluació de polítiques socioeducatives.
o Adequació de l’oferta educativa a les necessitats del territori.
o Ús dels equipaments i dels serveis públics.
o Ús que fan els agents externs dels recursos i infarestructures pròpies.
o Altres.
Les xarxes
.
